Premi d’Interpretació d’Algemesí (2002): El premi d’Interpretació d’Algemesí va ser una fita significativa en la meua trajectòria musical, especialment als inicis de la meua formació com a intèrpret de dolçaina. En aquell any, amb només cinc cursos d’estudi, vaig tenir l’oportunitat de participar en aquest concurs amb una obra obligada que es va compondre especialment per a l’ocasió: l’Impromptu «L’enyorança perduda» de Juan Giménez Cerezo. Aquesta peça va suposar un abans i un després en la meua carrera, ja que va marcar el camí de la dolçaina com a instrument solista, en integració amb el piano, ampliant així el repertori i la percepció d’aquest instrument en el món musical.

A més de la peça obligada, vaig triar interpretar la Sonata en mi menor de Benedetto Marcello, amb els primers i últims moviments d’aquesta obra. Aquesta selecció va demostrar la meua capacitat per integrar peces del repertori clàssic europeu amb la dolçaina, contribuint a la diversificació de les opcions interpretatives i a la visibilitat de la dolçaina en un context més ampli. Aquest premi va ser un reconeixement important de la comunitat musical i em va oferir el suport necessari per continuar explorant noves maneres d’interpretar amb la dolçaina, reafirmant així el seu rol com a instrument solista i l’obertura de camins dins del seu repertori.

Aquest premi va ser una altra fita destacada en el meu camí com a intèrpret de dolçaina. Va tenir lloc el mateix any que vaig rebre el Premi d’Interpretació a Algemesí, però en aquest cas, només es destinava a joves intèrprets de totes les especialitats instrumentals. Interpretant la mateixa obra obligada que a Algemesí, l’Impromptu «L’enyorança perduda» de Juan Giménez Cerezo, vaig trobar-me en una competició en la qual s’avaluaven totes les especialitats, des de pianistes fins a instruments de corda i altres vents. Aquest repte va ser especialment estimulant per a mi, ja que col·locava la dolçaina en un pla d’igualtat amb altres instruments ja consolidats, evidenciant el seu potencial com a instrument solista en un context de competència diversa.

La meua sorpresa va ser molt gran al rebre el segon premi per part del jurat, així com les observacions positives sobre la meua interpretació i la capacitat de la dolçaina per competir en igualtat de condicions amb altres instruments. Aquest reconeixement no només va posar de manifest les meues habilitats com a intèrpret, sinó també les potencialitats de la dolçaina com a instrument dins del món musical més ampli. Aquest premi va reforçar la meua determinació per continuar explorant nous camins d’interpretació amb la dolçaina, obrint nous horitzons dins del seu repertori i reafirmant el paper d’aquest instrument en l’escena musical.