La Jota 2 de Tales és una obra destacada dins del repertori tradicional valencià, coneguda pel seu caràcter de lluïment per als dolçainers. La peça combina un fort component tècnic amb una dimensió interpretativa molt expressiva. Un dels seus trets característics és la cobla enlentida, que proporciona un moment de gran lirisme i emoció, fent-la especialment atractiva per a concerts, allunyant-se del format més típicament ballable de les jotes tradicionals.

Aquesta peça s’adapta perfectament al format de concert gràcies a la seva estructura rica i versàtil, que permet explorar la capacitat expressiva de la dolçaina. La combinació amb el piano i el tabal li afegeix profunditat harmònica i rítmica, creant una interpretació refinada que eleva la jota a un nou nivell artístic. Així, la Jota 2 de Tales esdevé un exemple perfecte de com la tradició pot ser reinterpretada amb sensibilitat i creativitat per connectar amb nous públics.

La Jota de Concert és una obra emblemàtica rescatada de l’arxiu del reconegut dolçainer Bernat Soler. Originalment concebuda per a ser interpretada amb dues dolçaines i tabal, aquesta peça destaca pel seu virtuosisme i la seva estructura, que la converteix en un clàssic del repertori concertístic per a dolçainers.

En aquesta versió, l’arranjament s’enriqueix amb l’aportació harmònica del piano, que amplifica la profunditat i la riquesa de la peça. Aquesta integració ofereix una nova lectura de l’obra, explorant les possibilitats expressives de la dolçaina en diàleg amb el piano, sense perdre l’essència rítmica i enèrgica que la caracteritza. La combinació dels tres instruments —dolçaina, tabal i piano— crea una experiència sonora vibrant, que dona una dimensió innovadora a un tema tradicional, tot mantenint-se fidel a les seves arrels culturals i musicals.

La Muixeranga és una melodia emblemàtica que transcendeix la seva funció original a Algemesí per convertir-se en un símbol d’identitat cultural valenciana. Aquesta versió, que incorpora la trompeta en un diàleg amb la dolçaina, reforça la seva profunditat emocional i la presenta com una peça que connecta passat i present, tradició i innovació.

La seva força rau en la capacitat de capturar l’essència d’un poble i transmetre-la a través d’una atmosfera sonora que impacta i commou. Aquesta proposta posa en relleu com la música tradicional pot reinventar-se per seguir marcant identitat sense perdre el seu arrelament cultural.

La nostra adaptació de Hallelujah de Leonard Cohen es reinventa amb dolçaina, piano i percussió, creant una versió íntima i emotiva que respecta l’essència de l’obra original. Aquesta interpretació posa en valor la dolçaina com a instrument capaç d’evocar una expressivitat propera a la veu humana, mentre que el piano sosté l’harmonia amb delicadesa i la percussió aporta subtils textures rítmiques que amplifiquen l’impacte emocional de la peça.

El resultat és una experiència sonora que fusiona el caràcter universal de l’obra amb una perspectiva mediterrània, oferint una lectura que connecta amb el públic i reinterpreta aquest clàssic des d’una òptica culturalment arrelada.