Aquest Tribut a Queen presenta una reinterpretació vibrant de tres dels grans clàssics de la banda britànica: We Will Rock You, Bohemian Rhapsody i We Are the Champions. En aquesta versió, la combinació de dolçaines, percussió, piano, guitarra i baix crea una experiència sonora única, mantenint l’energia i l’esperit originals, però amb una nova perspectiva tímbrica que ressalta la creativitat instrumental.

Aquesta adaptació busca unir el llegat del rock clàssic amb elements de la nostra tradició musical, transformant aquests himnes universals en una celebració de la música que travessa generacions i gèneres.

Aquest Tribut a Frank Sinatra reinterpreta alguns dels grans èxits del llegendari cantant nord-americà amb una combinació sonora única. La fusió de la colla de dolçaines amb el piano, la guitarra, el baix i la percussió aporta una nova dimensió als estàndards clàssics, respectant l’elegància i sofisticació que caracteritzaven Sinatra, però amb un toc distintiu que connecta amb la tradició musical valenciana.

Aquest homenatge busca capturar l’essència del crooner per excel·lència, adaptant temes icònics amb arranjaments que fan lluir tant la força melòdica de la dolçaina com l’harmonia enriquida del conjunt instrumental. Una proposta que combina nostàlgia i innovació per celebrar el llegat d’una de les grans veus de la història de la música.

Aquest potpurri de sarsuela —Katiusca, La Boda de Luis Alonso i La Generala— vol ser un homenatge a les sarsueles que van brillar al Teatre López Cabrera durant l’època d’esplendor. Està dedicat als artistes del Verger que van fer possible aquesta tradició i, en especial, a Vicent López Carrió, conegut com «Vicentet el del Casino», per la seva tasca d’impulsor. Arranjat per Pasqual Salort, aquest potpurri fusiona la màgia de la sarsuela amb un estil contemporani, celebrant la riquesa musical d’aquest gènere.

Aquest arranjament de dues de les cançons més emblemàtiques d’Obrint Pas — La Flama i Alegria — és una proposta innovadora que fusiona l’essència del rock valencià amb el poder i la presència de la dolçaina. En col·laboració amb La Colleta del Verger, aquest arranjament busca traslladar la força de les lletres i l’energia de la banda al món de la música festera, creant una nova visió de les seves composicions a través d’una instrumentació festiva i dinàmica que celebra la identitat i la lluita.

Aquest potpurrí és un homenatge al mític grup Al Tall, un dels pilars de la música tradicional valenciana. Amb una selecció de tres de les seves cançons més emblemàtiques — Tio Canya, A Miquel Grau i Cant als Maulets — l’arranjament vol capturar l’esperit de les seves lletres i la seva lluita a través de l’ús de dolçaines, metalls i percussió. La peça, creativa i emocionant, rendeix tribut a la importància d’aquest grup en la consolidació de la música i la identitat valenciana.

La polka «La Bicicleta», composta per Feliu Monné l’octubre de 1901, és una de les joies del repertori noucentista per a gralla catalana. Aquest arranjament, realitzat per Pasqual Salort Aguilar, respecta la tradició i l’essència del gènere, tot mantenint la frescor i vitalitat originals.

Tot i la reinstrumentació per a un conjunt de tres dolçaines, tarota, tuba i percussió, l’harmonia es manté intacta, sense reharmonitzacions. Aquesta versió busca potenciar la riquesa tímbrica i posar en valor la sonoritat d’aquest nou conjunt instrumental, tot preservant el caràcter genuí d’aquesta icònica polka.

La fantasia amb variacions «Lliri d’aigua», composta per Feliu Monné el 14 de setembre de 1917, és una obra emblemàtica del repertori tradicional per a gralla. Aquest arranjament, realitzat per Pasqual Salort Aguilar, adapta l’obra per a un conjunt format per tres dolçaines, tarota, tuba i percussió, mantenint-se fidel a l’esperit original.

Tot i la reinstrumentació, no es modifiquen les harmonies, respectant així l’essència de l’obra. Aquesta versió busca explorar noves possibilitats tímbrico-sonores del conjunt instrumental, mentre preserva la sofisticació melòdica i la narrativa musical que caracteritzen aquesta peça única del repertori noucentista.

«Vetoven» és un tango compost per Albert Carbonell el 2003, que s’ha adaptat per a tres dolçaines, tarota, tuba i percussió, amb una reinstrumentació feta per Pasqual Salort Aguilar. Aquesta versió manté l’essència rítmica i expressiva del tango original, però li atorga una nova sonoritat gràcies a la incorporació dels instruments de vent tradicionals i la percussió. L’obra està dedicada a Dani Carbonell, reconegut professor de dolçaina i gralla a l’ESMUC de Catalunya, una figura destacada en l’ensenyament i la divulgació de la música tradicional de les terres catalanes. El treball de reinstrumentació busca enriquir l’experiència auditiva del tango, aportant un toc fresc i vibrant mentre respecta la passió i la intensitat característiques del gènere.

«Nostalgias de Vergel» és un Fox-Trot compost per Matías López Cabrera, que es conserva gràcies a una valuosa troballa de l’arxiu familiar de la família López Cabrera. Aquest tema va ser compost expressament pel propi autor per al seu estimat nebot Vicente López, conegut com «Rey de la armónica». La dedicatòria personal en què es desitja una bona interpretació transmet l’afecte i el vincle familiar profund.

L’arranjament per a dolçaines, piano, baix i percussió, realitzat per Pasqual Salort Aguilar, manté l’essència del Fox-Trot original, afegint una sonoritat rica i nova amb els instruments de vent i la secció rítmica. Aquesta adaptació modernitza l’obra respectant la seva simplicitat i elegància, mentre conserva el sentiment nostàlgic del temps en què va ser escrita. Així, l’obra no només revifa la música popular de la seva època, sinó que també preserva una part de l’herència musical de la família López Cabrera.

Vergel, tango argentí, és una composició de Matías López Cabrera, escrita i dedicada amb afecte a les seves germanes María i Pura. La peça, composta a Buenos Aires el 27 de maig de 1955, reflecteix la passió i el sentiment característics del tango argentí, amb una dedicatòria personal plena de tendresa i estima familiar.

L’arranjament per a dolçaines, piano, baix i percussió, realitzat per Pasqual Salort Aguilar, adapta aquesta obra per a una formació més contemporània sense perdre la seva essència melòdica i rítmica. L’obra conserva el caràcter expressiu del tango clàssic, però l’addició de la dolçaina i la secció rítmica afegeix una sonoritat especial i un toc distintiu a l’original. Aquesta versió permet al públic gaudir d’una nova lectura d’un clàssic del tango amb una sonoritat frescament revisada que encara evoca la màgia i l’emoció de la tradició argentina.