L’obra representa un petit homenatge al patrimoni musical valencià. El ball de Nans i Gegants és un dels gèneres més extesos per tota la geografia valenciana i on els trets més característics del llenguatge de la música tradicional valenciana es mostren més transversalment a tot el País Valencià. La riquesa rítmica i melòdica del patrimoni musical valencià es la base de partida d’una Suite que fa un viatge per tres localitats on destaca el gènere.

La Suite va ser guardonada amb el 2on premi al Classic Pure Vienna Composition Competition 2021 i estrenada pel Quintet Verger en desembre de 2021, a la Casa de Cultura de Verger. Està enregistrada com a peça de tancament del disc Homenatges del mateix Quintet Verger presentat en desembre de 2022.

I. Callosa
A Callosa trobem un caràcter dansant a 5/8 en una atmosfera sonora enriquida harmònicament pel color de les tensions i l’ús de l’escala hexàtona.

II. Xàtiva
A Xàtiva ens endinsem en un ambient més expressiu, on el lirisme de les melodies
contrapuntístiques generen una textura polifònica poc esperada en este context de música
tradicional.

III. Morella
Morella representa la guinda final del pastís on el tritò i les harmonies derivades de les escales octatòniques constitueixen conjuntament amb la rítmica obstinada aksak a 7/8, un repte interpretatiu de vertigen. Formalment es generen continus contrastos amb el recordatori dels dos primers moviments tot obtenint un resultat global de l’obra ben cohesionat.

Qui camina fa camí és una fantasia lliure que reinterpreta els gèneres tradicionals valencians, com les danses, els boleros i les albaes de l’horta, mitjançant una estètica avantguardista del segle XX. Aquesta obra, amb una marcada exploració harmònica basada en escales i estructures alterades, ofereix una nova perspectiva sonora sense perdre l’essència idiomàtica de la dolçaina i el tabal.

El diàleg entre ambdós instruments esdevé el pilar central de la composició, repartint el protagonisme de manera equilibrada entre els intèrprets. Amb una estructura ternària clàssica (A-B-A’), enriquida amb seccions que connecten les idees musicals principals, l’obra busca desafiar tant els instrumentistes tradicionals com aquells que cerquen noves vies expressives.

Amb Qui camina fa camí, s’obre una porta a la innovació dins del repertori del duo tradicional, mantenint un profund respecte per la riquesa cultural dels gèneres d’origen i oferint un repte estimulant per als estudiants i professionals de la dolçaina i el tabal.

Aquest arranjament del Libertango d’Astor Piazzola per a dolçaina, percussió i quartet de saxos representa un autèntic viatge musical. La reinterpretació d’aquesta icònica peça de tango, amb la dolçaina com a protagonista, aporta una sonoritat i expressivitat inusuals, on la intensitat rítmica i la riquesa harmònica juguen amb l’essència del tango des d’una nova perspectiva. Amb l’execució de Tocant i Rodant i Púrpura Pansa dins la col·lecció «Obres de referència per al II Concurs de Composició de Dolçaina,» aquesta adaptació es va presentar a El Verger l’any 2023, combinant la tradició i l’innovació.

Estem davant una obra que s’inspira en la cuina tradicional de la India. El dhansak és un plat indi popular, originari de la comunitat parsi. Combina elements de la cuina persa i gujarati. Dhansak s’elabora cuinant carn de xai o cabra amb una barreja de llenties i verdures. Se serveix amb arròs blanc caramel·litzat, espècies senceres i ceba caramel·litzada. La tècnica d’estendre un ingredient relativament car (carn) combinant-lo amb verdures i/o
llenties en una mateixa recepta s’utilitza àmpliament a la cuina persa. («Dhan» és un plat de cereals gujarati esmentat a Kanhadade Prabandha el 1455 dC; «Sak» , derivat de «shaak» gujarati, que significa verdures o verdures cuites). L’element gujarati de la recepta és l’ús liberal d’una varietat d’espècies i condiments indis, en contrast amb les receptes iranianes més suaus. A les cases parsi, el dhansak es fa tradicionalment els diumenges a causa del llarg temps de preparació requerit per cuinar les llenties i les verdures en una papilla. Dhansak també es prepara sempre el quart dia després de la mort d’un altre.No es consumeix carn durant tres dies després de la mort i el dhansak s’utilitza per trencar aquesta abstinència el quart dia. Per tant, Dhansak mai es prepara en ocasions favorables com festivals i casaments. En definitiva estem davant un plat un tant picant degut a les espècies emprades.

Per analogia amb la cuina, prenem com a ingredients per a esta composició tres elements. La dansa representa la carn de xai o cabra. Els ritmes aksak representen les verdures i llegums cuites. Les harmonies emprades representen la varietat d’espècies que li donen el sabor constrastant al plat i a l’obra en qüestió.

Amb tot, el terme Dhansak reuneix en sí mateix els dos elements principals que construexien l’obra, la dansa i els ritmes aksak, ritmes coixos que generen certa inestabilitat. L’harmonia emprada recorda al plat picant de la cuina tradicional de la India que ve implícit en el terme. L’obra preten posar de relleu la heterogeneitat del plat mitjançant l’eclecticisme estètic que es
conforma en el trasncurs del discurs.

“Mira si he corregut terres que he estat en…” Així comença la lletra de la popular malaguenya que amb el temps ha esdevingut un himne a la cultura tradicional valenciana. Una elecció indispensable per a anar tancant el nostre primer disc. Una versió instrumental que busca tornar a casa per comunicar d’on venim, qui som i que sentim. Perquè hem recorregut un llarg camí, hem estat en molts i variats llocs, hem tastat molt, de bo i no tan bo, i somiem. Somiem un món millor, ple de pau i llibertat per fer i deixar fer. L’adaptació de Pasqual Salort a quintet de metalls és una versió reduïda de l’arranjament que en el seu dia Azael Tormos va escriure per a banda basant-se en l’icònic grup Obrint Pas. Fou estrenada al Festival Spanish Brass d’Alzira en juliol de 2021.

Descripció de l’obra Tres a Set

Tres a Set és una fantasia lliure per a dolçaina i tabal que explora les connexions entre Orient i Occident a través d’un viatge musical ple de contrastos i matisos. Aquesta obra, que ha merescut el guardó del IV Concurs de Composició Joan Blasco de la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, s’inspira en tres versions del ritme aksak de 7 pulsacions, molt arrelat a la cultura popular mediterrània: el ritme del Nans valencià, l’Havanera i el Mandilatos grec.

La composició contraposa l’essència popular d’Occident, representada pel blues, amb el sabor d’Orient, evocant el mode hicaz. Entre aquests dos mons s’articula un pont musical a través del mode occidental de l’escala hexàtona de tons sencers, que aporta una influència més vinculada a la música «culta». Aquesta transició entre cultures i estils busca sorprendre l’intèrpret i captivar l’oient amb un discurs sonor ple de color i diversitat.

L’obra està estructurada segons una forma ternària (A B A’):

• Introducció: Presenta els materials contrastants que es desenvoluparan al llarg de la peça.
• Secció A: Basada en el ritme de Nans, combina harmonies blues i un caràcter rítmic vibrant.
• Secció B: Ofereix una havanera amb un tractament melòdic i harmònic vinculat al blues.
• Secció C: Culmina el viatge musical amb la dansa grega del Mandilatos, que aporta un caràcter dinàmic i festiu i reexposant la secció A transformada

Entre aquestes seccions principals s’intercalen episodis de diàleg transitoris que utilitzen l’escala hexàtona, creant moments d’expectativa i sorpresa, alhora que donen cohesió a l’obra.

Tres a Set no només representa un desafiament per a la parella d’intèrprets amb la seva complexitat tècnica i expressiva, sinó que també cerca el plaer de l’audiència, oferint una experiència sonora que celebra els vincles profunds entre tradició i contemporaneïtat, entre Orient i Occident, i entre la música popular i la culta.

Descripció de l’obra Tres Sets

Tres Sets és una fantasia per a dolçaina i acordió que parteix de l’obra Tres a Set per a dolçaina i tabal. En aquesta nova versió, la paleta tímbrica s’expandeix, transformant el duo original en un trio sonor on la dolçaina, el tabal i l’acordió dialoguen i es complementen per oferir un viatge sonor més ric i profund. La incorporació de l’acordió aporta nous colors i textures, establint ponts entre la tradició i la innovació, entre els sons mediterranis i una visió més global de la música de cambra.

L’obra explora les connexions entre Orient i Occident a través d’un viatge musical ple de contrastos i matisos. Aquesta obra, que ha merescut el guardó del IV Concurs de Composició per a dolçaina i instrument polifònic de la Diputació de València, s’inspira en tres versions del ritme aksak de 7 pulsacions, molt arrelat a la cultura popular mediterrània: el ritme del Nans valencià, l’Havanera i el Mandilatos grec.

La composició contraposa l’essència popular d’Occident, representada pel blues, amb el sabor d’Orient, evocant el mode hicaz. Entre aquests dos mons s’articula un pont musical a través del mode occidental de l’escala hexàtona de tons sencers, que aporta una influència més vinculada a la música «culta». Aquesta transició entre cultures i estils busca sorprendre l’intèrpret i captivar l’oient amb un discurs sonor ple de color i diversitat.

L’obra està estructurada segons una forma ternària (A B A’):

• Introducció: Presenta els materials contrastants que es desenvoluparan al llarg de la peça.
• Secció A: Basada en el ritme de Nans, combina harmonies blues i un caràcter rítmic vibrant.
• Secció B: Ofereix una havanera amb un tractament melòdic i harmònic vinculat al blues.
• Secció C: Culmina el viatge musical amb la dansa grega del Mandilatos, que aporta un caràcter dinàmic i festiu i reexposant la secció A transformada

Entre aquestes seccions principals s’intercalen episodis de diàleg transitoris que utilitzen l’escala hexàtona, creant moments d’expectativa i sorpresa, alhora que donen cohesió a l’obra.

Tres Sets no només suposa un desafiament per als intèrprets—dolçaina i tabal, ara enriquits per l’acompanyament de l’acordió—sinó que també convida l’audiència a gaudir d’una experiència sonora que explora la complexitat tècnica i expressiva de la formació. L’obra traça ponts entre tradició i contemporaneïtat, entre Orient i Occident, i entre la música popular i la culta, ampliant així els horitzons tímbrics i expressius d’aquest viatge musical.