Definir-me és un exercici complex, com traçar els contorns d’una vida feta de camins diversos i d’una constant cerca de significat. La meua vida ha estat sempre una exploració apassionada, un desig incessant d’aprendre i de comprendre el món des de totes les perspectives possibles. Aquest desig m’ha portat a transitar disciplines diverses: des de la música fins a la tecnologia, passant per la història i l’art. De vegades, enmig d’aquestes rutes entrecreuades, he sentit la dispersió i la incertesa, com si cada camí apuntara en una direcció diferent. Però, ara, en aquest moment vital, tot comença a confluir i a tenir sentit, com si cada pas hagués sigut necessari per arribar a una harmonia personal i professional.

En el món acadèmic, aquest esperit polifacètic ha donat lloc a una formació que abraça títols en clarinet, dolçaina, piano, enginyeria en telecomunicacions, història i ciències de la música i investigació musical. Em fascina la docència, un espai on l’aprenentatge esdevé una experiència compartida i on trobe una gran recompensa en cada alumne que aconsegueix fer vibrar una nota amb passió. Des del Conservatori Superior Joaquin Rodrigo de València fins a les escoles de música més petites, he tingut l’honor de transmetre aquest fervor per la música a noves generacions.

Com a intèrpret i director, la dolçaina ha sigut el meu fil conductor, la veu que m’acompanya i em recorda d’on vinc. Aquest instrument, arrelat a la nostra tradició, m’ha ensenyat que la música és memòria i és futur, una manera de construir identitat i de projectar-la. Per això, a la meua tesi a la Universitat Politècnica de València, busque explorar la versatilitat d’aquest instrument, portant-lo a territoris sonors nous i descobrint la seua riquesa expressiva.

En el terreny de la composició, estic vivint un moment de plenitud creativa, en què senc que la inspiració em guia amb força cap a noves obres. La música és el meu llenguatge per a contribuir al nostre patrimoni cultural, per a escriure una història en què el passat i el present es troben. En la direcció musical, he trobat la unió de les veus i les ànimes dels músics, l’instant màgic en què la música es converteix en una experiència viva i compartida amb el públic.

Cada faceta de la meua vida —docent, compositor, intèrpret, director i investigador— ha anat teixint una xarxa de significats que, finalment, troben la seua coherència. Ara sé que cada camí recorregut forma part d’una mateixa composició, d’una polifonia on cada veu aporta el seu color i on, per fi, em reconec.