u003cpu003eL’obra representa un petit homenatge al patrimoni musical valencià. El ball de Nans i Gegants és un dels gèneres més extesos per tota la geografia valenciana i on els trets més característics del llenguatge de la música tradicional valenciana es mostren més transversalment a tot el País Valencià. La riquesa rítmica i melòdica del patrimoni musical valencià es la base de partida d’una Suite que fa un viatge per tres localitats on destaca el gènere.u003c/pu003enu003cpu003eLa Suite va ser guardonada amb el 2on premi al Classic Pure Vienna Composition Competition 2021 i estrenada pel Quintet Verger en desembre de 2021, a la Casa de Cultura de Verger.u003c/pu003e

u003cpu003eu003cspanu003eEl pasdobleu003c/spanu003eu003cemu003eu003cspanu003e u003c/spanu003eCarmen Gómez Climentu003c/emu003eu003cspanu003e és una composició de concert que va guanyar el primer premi al III Concurs de Pasdobles «Reinas de las Fiestas de Segorbe 2022». Presentada amb el lema «Suobresor», aquest títol es forma llegint al revés el nom de Roser Bous, malnom de la mare del compositor, Rosario Aguilar, qui va viure en l’ambient taurí de la dècada dels 50 amb la ramaderia de Pasqualet dels Bous. La composició, inspirada per aquesta influència familiar, es dedica a Carmen Gómez Climent, Reina Major de les Festes de Segorbe 2022. El compositor expressa el seu desig que Carmen i tots els segorbins gaudeixin de la mateixa satisfacció i emoció que ell va experimentar durant la creació de l’obra.u003c/spanu003eu003c/pu003e

u003cpu003eu003cstrongu003eEl Castell del Solu003c/strongu003eu003cspanu003e és una suite basada en la rondalla homònima d’Enric Valor que transporta l’audiència a l’època medieval, amb aventures plenes de misteri, amor i coratge. L’obra consta de quatre moviments, cadascun evocant un episodi clau de la història: la pèrdua i lluita pel Regne de Benillup, el fascinant viatge al Castell del Sol, el misteri de l’Home del Sol i la glòria de la reconquesta final. Va ser guardonada amb el Primer Premi de la modalitat de Concert en el II Concurs de Composició per a Colla de Dolçaina i Percussió de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana, consolidant-la com una peça destacada del repertori de concert per a aquest tipus de formació.u003c/spanu003eu003c/pu003e

u003cpu003eu003cemu003eRoseru003c/emu003eu003cspanu003e és un pasdoble dedicat a Rosarito la dels Bous, la mare del compositor, i és un homenatge profund a les mares i al seu paper essencial en la vida. Amb un sabor taurí, el pasdoble transmet l’esperit festiu i la fortalesa, com un reconeixement a l’amor incondicional i a l’ensenyament vital que les mares ofereixen. En les notes de programa, el compositor expressa: «A tu mare, perquè sense tu no seria qui sóc, a tu mare que m’has ensenyat que qui para no viu i qui camina fa camí.»u003c/spanu003eu003c/pu003e

u003cpu003eu003cspanu003eL’obra que teniu a les mans és el resultat de la motivació per experimentar llenguatges contemporanis des de la base conceptual del mestissatge. El patrimoni musical valencià disposa d’una riquesa rítmica i melòdica ben aprofitable per a la composició més contemporània. Des del punt de vista estètic, preten casar dos mons tan llunyans entre sí com alhora versàtils. Les sonoritats de les harmònies jazz i particularment els modes de transposició limitada descoberts per Oliver Messiaen tracten de casar amb part del material temàtic de les Albaes de l’Horta transformant-lo rítmica, melòdica i harmònicament per tal d’incorporar-lo amb naturalitat al desenvolupament estètic de l’obra. Des del punt de vista interpretatiu, tots dos instrumentistes juguen un paper essencial en la transmissió de l’esperit de l’obra, però la dolçaina adquireix un protagonisme especial gràcies a les cadències. Sense perdre de vista la cohesió estètica de l’obra, les tècniques esteses propies de l’instrument s’usen amb la intenció de buscar el virtuosisme de l’intèrpret i explorar els límits de l’instrument.u003c/spanu003eu003c/pu003e

u003cpu003eL' Oberturau003cstrongu003e La Cova Foscau003c/strongu003eu003cspanu003e és una composició amb un fort caràcter programàtic que evoca una fascinant excursió a la Cova Fosca, situada a la Serra de Segària. Aquesta obra, estructurada en una forma clàssica A-B-A’, reflecteix l’emoció d’accedir-hi, la misteriosa exploració dels seus passadissos i sales, i l’eufòria final d’eixir a gaudir de la costa mediterrània. Amb un llenguatge ric i descriptiu, aquesta obertura va obtenir el 2n premi al concurs Joan Blasco de la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, consolidant-se com una obra de gran expressivitat.u003c/spanu003eu003c/pu003e

u003cdiv class=u0022flex max-w-full flex-col flex-growu0022u003enu003cdiv data-message-author-role=u0022assistantu0022 data-message-id=u0022d8f06744-7195-431f-817e-8c4be200cbf2u0022 dir=u0022autou0022 class=u0022min-h-8 text-message flex w-full flex-col items-end gap-2 whitespace-normal break-words [.text-message+u0026amp;]:mt-5u0022 data-message-model-slug=u0022gpt-4ou0022u003enu003cdiv class=u0022flex w-full flex-col gap-1 empty:hidden first:pt-[3px]u0022u003enu003cdiv class=u0022markdown prose w-full break-words dark:prose-invert lightu0022u003enu003cpu003eu003cstrongu003eQui camina fa camíu003c/strongu003e és una fantasia lliure que reinterpreta els gèneres tradicionals valencians, com les danses, els boleros i les albaes de l'horta, mitjançant una estètica avantguardista del segle XX. Aquesta obra, amb una marcada exploració harmònica basada en escales i estructures alterades, ofereix una nova perspectiva sonora sense perdre l'essència idiomàtica de la dolçaina i el tabal.u003c/pu003enu003cpu003eEl diàleg entre ambdós instruments esdevé el pilar central de la composició, repartint el protagonisme de manera equilibrada entre els intèrprets. Amb una estructura ternària clàssica (A-B-A'), enriquida amb seccions que connecten les idees musicals principals, l'obra busca desafiar tant els instrumentistes tradicionals com aquells que cerquen noves vies expressives.u003c/pu003enu003cpu003eAmb u003cstrongu003eQui camina fa camíu003c/strongu003e, s'obre una porta a la innovació dins del repertori del duo tradicional, mantenint un profund respecte per la riquesa cultural dels gèneres d'origen i oferint un repte estimulant per als estudiants i professionals de la dolçaina i el tabal.u003c/pu003enu003c/divu003enu003c/divu003enu003c/divu003enu003c/divu003e

u003cpu003eu003cstrongu003eTradimutantu003c/strongu003e és una obra que explora el gènere tradicional de la jota amb una visió innovadora i contemporània. Tal com indica el subtítol, aquesta composició manté l'essència bàsica del gènere, amb l'estructura ballable clàssica que alterna tornades instrumentals amb cobles cantades de set frases. No obstant això, introdueix u0022mutacions estructurals i estètiquesu0022 que enriqueixen el llenguatge musical i expandeixen les possibilitats expressives.u003cbr /u003eu003cstrongu003eu003cbr /u003eTradimutantu003c/strongu003e no només és una celebració del gènere tradicional, sinó també una proposta pedagògica i artística que desafia els límits de la jota, mantenint-ne l'essència alhora que en transforma l'expressió.u003c/pu003e

u003cpu003eu003cemu003eAl-Khansàu003c/emu003eu003cspanu003e u003c/spanu003eés una marxa mora que homenatja la figura de la poeta àrab del segle VII, reconeguda pel seu talent literari i la seva influència en la tradició oral de la seva època. Amb el nom deu003cspanu003e u003c/spanu003eu003cemu003eAl-Khansàu003c/emu003e, que simbolitza la força i la veu femenina dins d’una societat dominada per homes, aquesta marxa vol destacar el paper de la dona a la festa de moros i cristians, tot recordant la figura d’una dona que va desafiar els estàndards del seu temps. Les seves elegies, com la conegudau003cspanu003e u003c/spanu003eu003cemu003eLament pel seu germàu003c/emu003e, van deixar una empremta profunda en la literatura àrab.u003c/pu003enu003cpu003eL’estructura de la marxa és una fusió entre elements musicals tradicionals orientals i tècniques harmòniques contemporànies, creant una peça que conserva l’essència festiva mentre aporta una sonoritat innovadora. El mode frigi i les escales orientals configuren la seva identitat sonora, sense deixar de banda la modernització harmònica per a un resultat fresc i alhora respectuós amb la tradició.u003c/pu003enu003cpu003eAquesta marxa va ser premiada alu003cspanu003e u003c/spanu003eu003cemu003eLVI Concurs de Composició de Música Festera d’Alcoiu003c/emu003e, un reconeixement que valida la seva qualitat musical i el seu profund significat cultural, i que enforteix el seu vincle amb la festa de moros i cristians.u003c/pu003e

u003cpu003eu003cstrongu003eDescripció de l'obra u003cemu003eTres a Setu003c/emu003eu003c/strongu003eu003c/pu003enu003cpu003eu003cemu003eTres a Setu003c/emu003e és una fantasia lliure per a dolçaina i tabal que explora les connexions entre Orient i Occident a través d'un viatge musical ple de contrastos i matisos. Aquesta obra, que ha merescut el guardó del u003cstrongu003eIV Concurs de Composició Joan Blascou003c/strongu003e de la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, s’inspira en tres versions del ritme u003cstrongu003eaksaku003c/strongu003e de 7 pulsacions, molt arrelat a la cultura popular mediterrània: el ritme del Nans valencià, l’Havanera i el Mandilatos grec.u003c/pu003enu003cpu003eLa composició contraposa l’essència popular d’Occident, representada pel u003cstrongu003ebluesu003c/strongu003e, amb el sabor d’Orient, evocant el mode u003cstrongu003ehicazu003c/strongu003e. Entre aquests dos mons s’articula un pont musical a través del mode occidental de l'escala u003cstrongu003ehexàtonau003c/strongu003e de tons sencers, que aporta una influència més vinculada a la música u0022cultau0022. Aquesta transició entre cultures i estils busca sorprendre l’intèrpret i captivar l’oient amb un discurs sonor ple de color i diversitat.u003c/pu003enu003cpu003eL'obra està estructurada segons una u003cstrongu003eforma ternària (A B A’)u003c/strongu003e:u003c/pu003enu003culu003enu003cliu003eu003cstrongu003eIntroduccióu003c/strongu003e: Presenta els materials contrastants que es desenvoluparan al llarg de la peça.u003c/liu003enu003cliu003eu003cstrongu003eSecció Au003c/strongu003e: Basada en el ritme de Nans, combina harmonies blues i un caràcter rítmic vibrant.u003c/liu003enu003cliu003eu003cstrongu003eSecció Bu003c/strongu003e: Ofereix una havanera amb un tractament melòdic i harmònic vinculat al blues.u003c/liu003enu003cliu003eu003cstrongu003eSecció Cu003c/strongu003e: Culmina el viatge musical amb la dansa grega del Mandilatos, que aporta un caràcter dinàmic i festiu i reexposant la secció A transformadau003c/liu003enu003c/ulu003enu003cpu003eEntre aquestes seccions principals s’intercalen episodis de diàleg transitoris que utilitzen l'escala hexàtona, creant moments d’expectativa i sorpresa, alhora que donen cohesió a l’obra.u003c/pu003enu003cpu003eu003cemu003eTres a Setu003c/emu003e no només representa un desafiament per a la parella d’intèrprets amb la seva complexitat tècnica i expressiva, sinó que també cerca el plaer de l’audiència, oferint una experiència sonora que celebra els vincles profunds entre tradició i contemporaneïtat, entre Orient i Occident, i entre la música popular i la culta.u003c/pu003e

u003cpu003eAquest pasdoble és un homenatge a món pare, Mateu, un home que va saber combinar la seva passió per la música, la dedicació al poble com a Batle del Verger, i l'ofici de fuster, que sempre el va definir. A més de ser un referent de constància i perseverança, també va ser soci fundador de la banda de música del Verger, un projecte que va marcar un abans i un després en la vida cultural del poble.u003c/pu003enu003cpu003eAls anys 80, gràcies a la seva estima per la música i la seva convicció en el poder formatiu d’aquesta, em va inscriure a la banda, encetant un camí que aleshores no podia imaginar com d’important seria per a mi. Aquella decisió va plantar la llavor de la meva vocació musical i em va ensenyar que la disciplina i l’esforç són claus per créixer com a persona.u003c/pu003enu003cpu003eAmb aquest pasdoble vull expressar el meu més profund agraïment per tot allò que m’has ensenyat, pare: el valor de la música, la importància de la formació, i l’exemple de treball i compromís amb els altres. Si avui sóc músic, és gràcies a tu, al teu amor per la música i al teu desig que formara part d’aquesta meravellosa tradició.u003c/pu003enu003cpu003eu003cstrongu003eu0022Mateu, Batle i Fusteru0022u003c/strongu003e reflecteix la teva essència, pare, i és un tribut sincer al teu llegat, a la teva generositat i a la teva visió. Amb tot el meu respecte i estima, aquesta obra és per a tu.u003c/pu003e